dijous, 7 de maig del 2020

RECUPERACIÓ TEMA 8: Reflexió final


Bon dia!

Pareix que si tot va bé, aquest viatge ha aplegat a la fi. En principi, aquesta serà la última entrada que publicaré al blog. Primerament, he de dir que ha sigut un trajecte apassionant, que em sento ara amb més ganes i més coneixements per continuar aprenent i formant-me en TILC i que és una llàstima que per circumstàncies personals, manca de temps entre treballs i estudis m’haja perdut l’experiència de dur a terme aquesta assignatura a l’avaluació contínua i així haver-la compartida amb els companys i les companyes encara que fos al fòrum.

Igualment, he de dir que la quantitat de pàgines, projectes, articles, presentacions, buscadors... de recursos que m’ha aportat aquest curs és tan amplia que m’agradaria saber si sempre podrem accedir al Moodle de l’assignatura encara que el curs haja acabat per consultar tantes vegades com faça falta les explicacions. Ho preguntaré. Nogensmenys, no m’imagine, ara que sabem més de TIC, TILC i TAC, el treball immens que hi ha darrere d’un curs com el que hem fet mitjançant la plataforma Moodle. Ha superat les meues expectatives i fins i tot ha sigut una ajuda a l’hora de comprendre millor els continguts del Màster de Formació del Professorat que estic estudiant i de guanyar motivació, idees creatives i recursos.

Moltíssimes gràcies per acompanyar-me en aquest viatge i llegir-me, disculpes per les possibles –i segures- errades que les entrades tinguen. No dubteu en indicar quines són als comentaris, així aprendré. Ha sigut un plaer. No és un comiat perquè espere ens trobem altra vegada a les aules, als centres educatius, a formacions... o a qualsevol camí pel que la docència ens faça caminar i aprendre sempre.

Ens llegim!


RECUPERACIÓ TEMA 7: Experiències TIC a l'aula



Bon dia!
Aquest tema, el set, ha sigut el més complet de tot el curs en la meua opinió i és el que més m’ha agradat.  Des del començament, m’ha paregut interessantíssima la qüestió de l’organització de les aules. Pense que és un detall crucial que tendim a no tindre en compte tant aviat com és necessari. Especialment quan no és possible disposar d’un aula mòbil d’informàtica i depenem de la col·locació dels ordinadors em pareix important que les taules estiguen organitzades de forma que siga possible el diàleg tant entre estudiants com entre l’alumnat i docent. La veritat és que el que més m’agradaria trobar-me a l’arribar a un centre es un espai ampli i versàtil al qual siga possible moure el mobiliari i fins i tot apartar-ho a les parets quan calga. Em pregunte si quan som docents tenim llibertat per organitzar com creiem convenient les nostres aules o si aquesta és un decisió de centre... Dubte anotat.

Tanmateix, la part que he gaudit més d’aquest tema ha sigut la dels vídeos sobre els distintes experiències educatives. Possiblement perquè fins que he aplegat a aquest curs de Capacitació ningú m’havia explicat massa sobre les pissarres digitals, el tipus que hi ha disponibles i les opcions que oferixen a l’aula, la iniciativa que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la de l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí. Pense que jo no vaig aprendre a fer gràfics de barres fins que vaig estar a la universitat... així que m’ha fascinat vore a l’alumnat treballant de forma grupal per crear les gràfics de doble entrada després d’haver aprendre a recollir mitjançant enquestes i a interpretar les dades. Em pareix un projecte situat i competencial molt útil i ben plantejat.

Podem sentir com l’alumnat sap del que està parlant a les intervencions que apareixen al vídeo, se’ls veu implicats e interessats en respondre el millor possible la pregunta que se’ls ha formulat. A més a més em pareix exemplar la manera amb la qual el professor sap com integrar no solament la pissarra digital al mètode de treball a l’aula, sinó també l’ordinador sense deixar de costat l’ús de pedagogies actives i e l’aprenentatge competencial. Aquesta activitat, definitivament, me la guarde pel futur. Com a activitat que m’hagés agradat vore al vídeo i que no apareix, encara que pense que sí la van dur a terme a la classe, es la presentació de la tasca final amb PDI per part de cada grup. Pot ser, l’únic exercici que afegiria seria el de recollir totes les dades a un informe final de classe per tal de presentar-ho al centre.

He de repetir que aquest tema final és que més m’ha agradat per la barreja de contingut relacionats entre sí mateixa que presenta i perquè s’utilitzen diferents vies per a introduir la informació, des de vídeos fins a presentacions o articles acadèmics. En especial m’ha paregut de molta ajuda el fet d’incloure vídeos perquè quan estem al començament de la nostra carrera com docents tindre la prova de que aquestos projectes es podem fer realment, que no és una dinàmica reservada per a escoles privades o especials d’algun tipus, ens anima a aprendre més sobre pedagogies actives, TAC i TILC i a posar eixe coneixement en pràctica.

Tot i que he fet una navegació una mica caòtica per les webs proposades perquè les vaig obrint conforme apareixen mencionades a l’escenari del tema. Així habitualment pare web per web i després, quan ja ho he llegit tot, torne a elles per organitzar els enllaços que funcionen en carpetes de marcadors. D’aquesta manera se que podré tornar a elles al futur per buscar inspiració i recursos. Com ja vaig comentar, a l’estiu m’he proposat fer la feina d’organitzar totes les activitats, projectes i fons d’informació que he recollit aquest any. Desitgeu-me sort i força ànim!

Gràcies per l’atenció.

Ens llegim!


dimecres, 6 de maig del 2020

RECUPERACIÓ TEMA 6: Maquinari TIC


Bona vesprada!

Hui tractem un tema que sempre m’ha cridat l’atenció i és la relació entre metodologia i tecnologia. A més a més hem vist amb major detall les característiques del maquinari que cada dia és més comú a les aules: la tauleta tàctil i els diferents tipus de pissarres digitals. M’interessen molt aquestos aspectes perquè a vegades he patit una classe suposadament “innovadora” la qual, como apareixia al vídeo de l’escenari, després no era altra cosa que una classe tradicional, amb metodologia tradicional, vull dir, però impartida amb ordinadors.

Pense que quan eixes dos variables es donen, metodologies tradicionals i tecnologies, els desavantatges de ambdues es fan més patents. Així, les explicacions monòtones per part del professorat es sumen als inconvenients d’ordinadors que es no volen arrancar, produint sessions d’un ensenyament més propi d’un mal son que d’una escola saludable.  

En la meua humil opinió, és possible dur a terme una classe innovadora amb metodologies actives i sense tecnologia, però a la inversa no hi ha res que fer. Per això, hem pregunte freqüentment què no serien capaços de fer eixos i eixes docents creatius que sense o amb molt pocs recursos no deixen de crear projectes pedagògics innovadors i apassionants.

Arran el punt anterior em pareix que la formació metodològica dels professor les i professores és vital. A continuació hauria d’arribar la formació tecnològica i els recursos i el suport de la comunitat educativa per dur a terme a les aules amb èxit eixa barreja de factors.

A tall de cloenda, el fi últim d’aquestes persones dedicades a la docència i, amb fortuna, formades tant en pedagogia, primer, com després en tecnologia, no és altre que guiar a les i els estudiants, que ser els mediadors i les mediadores del procés d’aprenentatge mitjançant el qual l’alumnat, idealment,  hauria de trobar-se amb la millor versió de si mateix.

Gràcies per l’atenció.

Ens llegim!

RECUPERACIÓ TEMA 5: Aprenentatge a Internet


Bona vesprada!

Gràcies al tema 5 em descobert la utilitat de recursos con són les WebQuest, les caceres de tresors, les wikis (no sabia que la paraula significava “ràpid” al hawaià, què curiós!) i el blog. Justament ahir el meu grup de treball va presentar la seua WebQuest i he de dir que com estic molt orgullosa del resultat, aprofite per a compartir ací l’enllaç, encara que no estiga en llengua valenciana. Es tracta d’una WebQuest que barreja educació ambiental amb llengua i es crida "R al cubo" .

A més a més, he de dir que si una cosa em porte amb seguretat d’aquest curs és un bon grapat de recursos que vaig guardant a carpetes de marcadors cada vegada que vaig llegint l’escenari d’un nou tema. Pense que el meu estiu consistirà en enfonsar-me en ells amb calma i organitzar-los millor amb l’objectiu d’ utilitzar-los quan els necessite al futur. Així, ara que ja he guardat dos noves WebQuest i fins tres cercadors d’ aquesta eina, tres exemples de caceres del tresor, tots els enllaços que ens donàvem al tema anterior com exemples de blogs temàtics i sume aquest directori per on poder començar a cercar wikis educatius, he de dir que des del tema passat em vaig quedar fascinada per la quantitat de contingut de qualitat que atresora el següent blog sobre poesia infantil i juvenil: http://bibliopoemes.blogspot.com/

Per eixe motiu he decidit que eixe espai serà el protagonista de l’entrada hui. Em pareix increïble com el blog està d’actualitzat (l’entrada més actual s’ha publicat hui i és un poema infantil), com recull una quantitat d’informació en valencià i altres llengües i enllaços de tot arreu tan ben organitzada al voltant de la temàtica de “Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils”.

Estic admirada pel treball de l’administradora que publica baix el nom o el pseudònim de “Sàlvia”. Així, en tal de no sentir-se perduda davant de tantes dades tan interessants, és molt important prestar atenció al menús de categories. Al que apareix just davall de la imatge principal, preciosa e inspiradora... per cert, trobem els següents apartats: “Pàgina principal”, “I Jornadas de Poesía Infantil y Juvenil”, “Poesia per temes”, “Activitats PIJ”, “Gèneres PIJPoesia”, “Nadal / Poesía Navidad”, “Poetes/ Poetas”, “Llibres de PIJ/ Libros de PIJ”, “Gloria Fuertes, 100 anys”. Queda clar que el que importa ací és la poesia, veritat?

Si continuem navegant, aquesta vegada pel menú lateral trobarem un ampli paisatge de gadgets que recullen imatges, mostren quantes persones estan visitant el blog a eixe mateix moment (ara hi som quatre) i permeten compartir continguts a Pinterest. Després apareix el conjunt dels seguidors i seguidores del blog, els articles del mes i la resta organitzats cronològicament per anys. No falten fins sis botons que destaquen continguts específics com els del centenari de Gloria Fuertes o el reconeixement  del Ministeri d'Educació pel foment de la lectura i la poesia!, entre d’altres. Tanmateix, el que més hem crida l’atenció són les llarguíssimes llistes amb enllaços a altres espais, etiquetats segons el llenguatge en que estiguen escrits i organitzats per temàtiques com “Webs de Poesia Infantil-Juvenil”, “Poetes”, “PIJ Mundial” o “Eines per escriure Poesia, on-line”, entre altres també molt útils.

És un tasca titànica la que s`ha fet al blog de Poesia Infantil i Juvenil i el meu petit i modestíssim agraïment no és altre que aquest grapat de línies. Encara estic bocabadada! 

Gràcies per estimar tant la poesia! I a qui llig, gràcies per aplegar fins ací.

Ens llegim!

RECUPERACIÓ TEMA 4: Informació a Internet


Bon dia!

La tasca d’aquest tema era navegar per Internet i no sabeu com ho he gaudit. En primer lloc perquè pense que la llista de webs que ens han proporcionat és com es diu popularment “mel de romer” i ja l’he guardada per a consultar-la sempre que em faça falta. Seguidament, perquè sempre m’ha divertit el començar a “xafardejar”, a fer una ullada per ací i altra per allà, anar tirant del fil fins trobar investigacions, recursos u pàgines web que valen or.

Nogensmenys, reconec que si un pas de la tasca m’ha paregut complicat eixe ha sigut el tindre la capacitat de concentrar-me només en tres pàgines. La quantitat d’informació a l’abast és atabaladora i costa molt triar a quina web dedicar unes poques paraules. Tot i això jo m’he deixat dur per la meua intuïció i el meu destí han sigut aquestes tres webs:

3. Sinapsi

El fet de que les tres siguen tan diferents m’ha recordat altres lliçó sobre Internet, que no només és impressionant la quantitat d’informació que és pot trobar, sinó que a més a més aquesta informació es variadíssima. Per això pense que tasques com la que acabe de fer són un boníssim entrenament per a aprendre a buscar a la xarxa i a distingir amb rapidesa i seguretat açò que ens pot ser útil i atractiu per dur a les aules del que no té cap valor pedagògic. Què penseu?

Moltes gràcies per arribar fins ací!

Ens llegim.

RECUPERACIÓ TEMA 3: TIC I TILC: Comunicació i Internet


Bon dia!

Hui el tema del que aprendrem més són les xarxes socials com a una de les manifestacions de comunicació a internet més poderoses i utilitzades, dins i fora de les aules, actualment. En primer lloc, com que no he fet part de l’avaluació continua i no puc participar al fòrum amb els meus companys i companyes, he pensat que podria escriure el mesos comentaris per al fil 1 (Avantatges i inconvenients/perills de les xarxes socials) i per al fil 2 (Ús de xarxes socials) a aquesta entrada i com si foren una mena de tuits. Després els podré publicar al meu Twitter també posant el hashtag #TILCiTIC  i etiquetant el compte @EduticUA. El meu compte, per cert, és @neuspastor.  Endavant!

FIL 1: Avantatges i inconvenients/perills de les xarxes socials

Primer comentari:

L’arrel dels majors perills és el desconeixement. La clau es conéixer les possibilitats i els riscos de les xarxes treballant-les amb l’alumnat a l’aula. D’aquesta manera el grup estarà preparat per a fer un ús responsable d’aquestes ferramentes de comunicació i tindrà els recursos necessaris per a saber on, en quins casos i com demanar ajuda si cap cosa negativa sorgix mentres s’entretenen al seu temps lliure o mentres elaboren treballs per a classe. És clar que per fer aquest escenari real és necessària la formació integral i actualitzada del professorat en tal de que lideren el procés de descobriment de les bondats, les maldats i les infinites possibilitats de les TIC aplicades a l’ensenyament. A més a més, les xarxes social, com que representen petites societats, són una bona plataforma per a promoure el debat respectuós, l’intercanvi d’idees i la promoció de valors personals segons la Declaració Universal dels Drets Humans. Per aquestos motius el camí no és amagar o ignorar l’existència de les xarxes socials, sinó aprendre com a docents a utilitzar-les per servir d’exemple de treball original, eficient i responsable amb elles.

Segon comentari:

Arran el que s’explicava al primer comentari, tampoc és saludable minimitzar els riscos que es deriven de l’ús responsable i, especialment, de l’irresponsable quan gastem les xarxes socials. Per exemple, i en d’altres perills, és molt preocupant la multiplicació dels casos de ciber-bullying a l’actualitat. És encara més complicat identificar aquest tipus de assetjament perquè el professorat, com es natural, en pocs casos té contacte amb les xarxes socials del seu alumnat. Fins i tot pels pares i per les mares resulta difícil esbrinar el que està passant perquè el control psicològic es sol fer per missatges privats i perquè són els propis jóvens, habitualment, els que s’avergonyixen i no volen hi volen que ningú s’assabente del que està passant fins que la situació els supera. A més a més, el fet de que més persones puguen participar d’aquest tipus de assetjament i de que les imatges i els comentaris es puguem compatir quasi amb immediatesa té com a resultat que els efectes del mateix són encara més greus i difícils de revertir a qui els pateix. Recomane llegir el següent article de Collell,  J.,  Escudé, C. (2008). Ciberbullying. L’assetjament a través de la xarxa. Àmbits de Psicopedagogia, 24, tardor 2008, pp 20­23. Deixe l’enllaç: http://www.xtec.cat/~jcollell/AP%2024.pdf

Fil 2: Quines xarxes utilitzem?

Primer comentari:

Les possibilitats de les xarxes socials aplicades a l’educació són tantes com puguem imaginar. Tot depén del que ens interesse treballar com a docents, del les qüestions de seguretat que necessitem tindre en compte i de la nostra capacitat per dissenyar projectes dinàmics als quals s’utilitzen els recursos que les xarxes posen a l’abast de tots. No té massa sentit utilitzar una xarxa social només per utilitzar-la sense haver preparat activitats específiques per a aquestes plataformes. És a dir, Instagram, Facebook, Twitter... les xarxes socials més conegudes, oferixen moltes opcions que un docent despert o una docent desperta sabran com aprofitar, però de poc servix transportar les tasques de sempre a les xarxes socials sense canviar altra cosa que la plataforma. Els llenguatges no són els mateixos i és crucial tindre això en compte si es vol dur a terme aquestos exercicis innovadors amb èxit i eficiència. Recomane ací la lectura de la “Guia per al professorat. Ciutadanía 3.0. Educar per a l’ús ètic i responsable de les xarxes socials” de l’autora Luz Martínez Ten. Deixe l’enllaç al material: http://www.ugt-pv.es/2018/11/DisenyoCiudadaniaProfv2.pdf

Segon comentari:

El debat arran les xarxes socials on participe, els motius de la meua participació i el tipus de participació que hi faig o que m’agradaria fer torna recurrentment al meu cap. Tinc compte creat a Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin, Youtube, Vimeo, Edmodo i ara, en tal d’escriure aquesta entrada, a Pinterest. Pense que eixes són totes les xarxes a les tinc presència, encara que he de reconeix que el meu us és prou escàs i que més d’una vegada, especialment quan he estat buscant feina, m’he plantejat fer un “pla de mitjans de comunicació” per mi mateixa amb l’idea de reforma la meua imatge personal, com els plans que he dissenyat per a empreses i col·lectius. Mai ho he fet encara. Pot ser precisament per haver treballat amb xarxes és que em fa tanta mandra que aquestes, encara que siguen les meues personals, guanyen posicions i ocupen temps de la meua vida. Tant i això, ara com a futura docent, sóc molt conscient de que aquest seria el moment idoni per a fer una gran reforma d’espais virtuals, per adequar-los a l’aplicació a les aules i per a coneixes més eines i plataformes amb les quals treballar a l’aula.

Ara bé, en especial vaig a parlar de Pinterest. Aquesta és una xarxa social que sempre m’ha cridat l’atenció però que mai he sabut com adreçar. Em fa gracià perquè ma mare, que és mestra ara ja jubilada, i que sempre ha estat neguitosa enfront l’ús de les xarxes per sentir-les alienes a la seua generació , des de fa anys utilitza Pinterest i més d’una vegada ha trobat recursos educatius que ha pogut adaptar a la seua pràctica docent com a mestra d’infantil i primària. Ja era hora de que jo també ho descobrira, veritat?

Així, ara que ja he llegit la informació de l’apartat escenari més de dues vegades, que he trobat altres textos i investigacions referents a l’ús de les xarxes socials a les saules i que he escrit els comentaris, em dispose a presentar-vos Pinteres i a proposar-vos una idea per a treballar amb Pinterest amb l’alumnat.

Pinterest és una xarxa social que va ser creada a l’any 2010 a Estats Units. Hui en dia més de 150 milions de persones són usuàries, tot i que encara hi ha persones, com jo fa no massa temps, que desconeix les seues funcionalitats i possibilitats de cara a l’eina educativa.

El nom de Pinterest és un combinació de les paraules angleses pin i intestest. Així, ja des del seu títol la xarxa social ens explica que serveix com a mena de tauler digital al que punxar amb xinxetes les nostres imatges preferides, organitzar-les per carpetes, compartir-les amb altres usuaris i usuàries, comentar-les i utilitzar-les d’infinites maneres. Es tracta, en definitiva, de crear “murs d’intencions”, de l’anglés, intention boards, o murs d’interessos, però digitalment.

Així, Pinterest reprodueix a la xarxa el concepte d’àlbum de retalls i l’amplia fent possible compartir-ho sense perdre la referència a la font de la que s’extrau o a qui siga l’autor o autora. A més a més, com també passa a Facebook o Twitter, és possible trobar i seguir canals de milers d’altres docents que compartixen els seus recursos educatius i les seues experiències a aquesta xarxa, així com descobrir i seguir educatius d’institucions com el del Museu Nacional del Prado.

La idea del trobar i seguir canals educatius m’ha inspirat per a proposar una activitat per dur a terme a les classes de Literatura Universal. Sempre he pensat que una manera intel·ligent d’ensenyar literatura és fer-ho relacionant-la amb altres arts com la música, la pintura o l’escultura. Així resultarà més fàcil per l’alumnat crear un context al qual ubicar millor el moment històric i les dades literàries que s’estiguen estudiant a cada unitat didàctica.

Per això propose crear un compte de classe a Pinterest. Allà, l’objectiu és crear una carpeta per cada tema que s’estiga estudiant. L’alumnat serà dividit en equips i cada grup tindrà que aconseguir l’objectiu de organitzar les imatges relacionades amb fets històrics, moviments musicals, pictòrics i d’escultura que es puguen aplicar al tema literari que s’estudie.

A cada grup se’l donarà la responsabilitat d’omplir la carpeta d’una etiqueta diferent - fets històrics, moviments musicals, pictòrics i d’escultura- relacionada amb el tema de literatura que estan estudiant. Eixe tema serà la carpeta que englobarà a la resta. A la fi es tracta d’aconseguir crear de forma cooperativa murs amb imatges de història, música, pintura i escultura (també es podria afegir l’arquitectura), els quals mostren el context general de cada moviment literari.

A tall de cloenda m’agradaria dedicar unes quantes línies a reflexionar sobre la tecnologia mòbil. He de dir que al començament jo estava d’acord en aquelles veus que sol·licitaven que no estiguera permés dur el mòbil a classes. Bastant he canviat des d’aquell moment. Ara sóc més conscient de que el mòbil més que una distracció pot ser un ferramenta molt útil si es sap emprar com a tal. I eixe és el meu objectiu, ensenyar a utilitzar-lo amb cap i de forma que ajude a l’aprenentatge. Em repetisc, però és que per a mi el més important es conscienciar de la necessitat d’aprendre a utilitzar les xarxes i no a témer-les por per desconeixement. Per exemple, tindre un mòbil amb connexió a internet facilitaria molt la tasca de recopilar imatges a Pinterest que he proposat dalt. Hui en dia apps, aplicacions com Edmodo, Duolinguo... ajuden a estudiar i saber-ne més independent del lloc on ens trobem i, per a mi, si això s’aprofita “amb trellat” i pedagogia, el m-learning o aprenentatge ubicu, és un recurs que pot ser més que interessant.

Gràcies per l’atenció.

Ens llegim!

dissabte, 28 de març del 2020

RECUPERACIÓ TEMA 2: La llengua i les TIC

Hola!

Ja era hora de tornar al blog de l’assignatura TIC i TILC del “Curs de capacitació per a l’ensenyament en valencià, Universitatd'Alacant”. Hui contaré a aquesta entrada la meua experiència al tindre el primer contacte amb diversos recursos proposats per la coordinació de la matèria i es convertirà així aquest espai digital en un diari de classe i d’estudi.

Abans de contar què he anat fent exactament, m’agradaria reflexionar al voltant de com poques vegades pensem en què són les coses, en les definicions dels conceptes que emprem sovint. Per això, aprofite el recent descobriment de l'aplicació web Voki, a la qual es pot escriure o dictar un missatge per que el reproduïsca un avatar, i així és la versió digital de mi mateixa qui explica què entenem al curs de capacitació com “diccionari” i com “enciclopèdia” punxant ací. He de dir que Voki m’ha paregut molt útil a l´hora de dissenyar una classe original o fer una introducció o presentació diferent, tot i que les millors opcions de disseny de l’avatar són de paga com part de la versió Premium i no hi ha massa opcions gratuïtes.

A més a més, ressalte que m’ha fet il·lusió utilitzar de nou un recurs que es cride “enciclopèdia” i que no siga Wikipedia, el qual fa pensar inevitablement en la desapareguda enciclopèdia Encarta de Microsoft, que va ser fa uns anys el primer contacte amb la recerca amb ordinador per moltes persones que estudiàvem primària o secundària a aquella època. 



Tornant a les tasques del tema 2, deixe a la llista dels recursos proposats a la tabla següent. Al començament havia elegit buscar la paraula “credibilitat”, ja que la premissa era cercar un concepte proper a la nostra carrera professional. Tanmateix, m’ha paregut que “credibilitat” no em donava tant joc com esperava i he tornat a fer la cerca a les plataformes triades (DIEC Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll o DCVB, Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, TERMCAT i Optimot)  aquesta vegada, escrivint “notícia”. Amb “notícia” he fet l’exercici de cerca complet per segona vegada i ara els resultats m’han paregut més interessants.

Pense que és vital “trastejar-los” bastant més del que jo ho he fet encara per a poder traure tot el suc. Ara per ara, la meua sensació és que només controle la recerca bàsica i quan he experimentat, per exemple al DIEC, la cerca “avançada”, amb la qual és pot triar la categoria gramatical, la llengua d’origen, l’àrea temàtica, m’ha resultat molt interessant però una mica complexa perquè era la primera vegada que ho provava. ç

L’experiència ha sigut similar amb el DCVB, que possibilita la cerca de qualsevol concepte a diversos diccionaris i a l’Optimot, on la cerca bàsica ha donat un resultat de 236 entrades que et remeten als diccionaris corresponents on apareix la descripció d’aquesta paraula i també com part de la descripció d’un concepte, expressió o locució.

És una informació valuosíssima, però que s’ha d’aprendre a utilitzar si és vol optimitzar temps. Per la seua part, el TERMCAT es diferencia en permet triar idioma i fins i tot temàtica per cercar el mot de manera més exacta. Així, con ja comentava a la reflexió final, part de la tasca 1, l’èxit de la recerca depèn en gran mesura de l’objectiu amb el qual s’inicia el procés, es a dir, serà de major o menor utilitat cercar a una o altra plataforma segons es tracte d’una consulta lèxica, lingüística, pragmàtica... La utilitat que es farà del resultat obtingut determinarà quina opció s’ha d’utilitzar i per saber-ne això es requerix tindre pràctica cercant.

Finalment, he buscat a l' Enciclopèdia catalana el terme Rosa Maria Calaf i Solé i m’ha paregut una gran plataforma per a fer-se una idea de conceptes de manera ràpida. En es cas de la periodista que he recercat, la Gran enciclopèdia catalana feia un resum molt complet però senzill de la seua vida i de la seua rellevància social.Com a comiat, deixe una tabla amb la llista de cercadors proposats per completar les tasques del tema 2 a la dreta d’aquest text i avall el vídeo tutorial per aprendre a utilitzar l'Enciclopèdia.


Si has aplegat fins ací llegint escriu la paraula que t’agradaria cercar als comentaris.

Gràcies per l’atenció!