Bona vesprada!
Hui tractem un tema que sempre m’ha cridat l’atenció i
és la relació entre metodologia i tecnologia. A més a més hem vist amb major
detall les característiques del maquinari que cada dia és més comú a les aules:
la tauleta tàctil i els diferents tipus de pissarres digitals. M’interessen
molt aquestos aspectes perquè a vegades he patit una classe suposadament “innovadora”
la qual, como apareixia al vídeo de l’escenari, després no era altra cosa que
una classe tradicional, amb metodologia tradicional, vull dir, però impartida
amb ordinadors.
Pense que quan eixes dos variables es donen,
metodologies tradicionals i tecnologies, els desavantatges de ambdues es fan
més patents. Així, les explicacions monòtones per part del professorat es sumen
als inconvenients d’ordinadors que es no volen arrancar, produint sessions d’un
ensenyament més propi d’un mal son que d’una escola saludable.
En la meua humil opinió, és possible dur a terme una
classe innovadora amb metodologies actives i sense tecnologia, però a la
inversa no hi ha res que fer. Per això, hem pregunte freqüentment què no serien
capaços de fer eixos i eixes docents creatius que sense o amb molt pocs
recursos no deixen de crear projectes pedagògics innovadors i apassionants.
Arran el punt anterior em pareix que la formació metodològica
dels professor les i professores és vital. A continuació hauria d’arribar la
formació tecnològica i els recursos i el suport de la comunitat educativa per
dur a terme a les aules amb èxit eixa barreja de factors.
A tall de cloenda, el fi últim d’aquestes persones
dedicades a la docència i, amb fortuna, formades tant en pedagogia, primer, com
després en tecnologia, no és altre que guiar a les i els estudiants, que ser
els mediadors i les mediadores del procés d’aprenentatge mitjançant el qual l’alumnat,
idealment, hauria de trobar-se amb la
millor versió de si mateix.
Gràcies per l’atenció.
Ens llegim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada