Bon dia!
Hui el tema del que aprendrem més són les xarxes socials com a una de les
manifestacions de comunicació a internet més poderoses i utilitzades, dins i
fora de les aules, actualment. En primer
lloc, com que no he fet part de l’avaluació continua i no puc participar al fòrum
amb els meus companys i companyes, he pensat que podria escriure el mesos comentaris
per al fil 1 (Avantatges i inconvenients/perills de les xarxes socials) i per al
fil 2 (Ús de xarxes socials) a aquesta entrada i com si foren una mena de
tuits. Després els podré publicar al meu Twitter també posant el hashtag
#TILCiTIC i etiquetant el compte
@EduticUA. El meu compte, per cert, és @neuspastor. Endavant!
FIL 1: Avantatges i
inconvenients/perills de les xarxes socials
Primer comentari:
L’arrel dels majors perills és el desconeixement. La
clau es conéixer les possibilitats i els riscos de les xarxes treballant-les
amb l’alumnat a l’aula. D’aquesta manera el grup estarà preparat per a fer un
ús responsable d’aquestes ferramentes de comunicació i tindrà els recursos necessaris
per a saber on, en quins casos i com demanar ajuda si cap cosa negativa sorgix
mentres s’entretenen al seu temps lliure o mentres elaboren treballs per a
classe. És clar que per fer aquest escenari real és necessària la formació
integral i actualitzada del professorat en tal de que lideren el procés de
descobriment de les bondats, les maldats i les infinites possibilitats de les
TIC aplicades a l’ensenyament. A més a més, les xarxes social, com que
representen petites societats, són una bona plataforma per a promoure el debat respectuós,
l’intercanvi d’idees i la promoció de valors personals segons la Declaració
Universal dels Drets Humans. Per aquestos motius el camí no és amagar o ignorar
l’existència de les xarxes socials, sinó aprendre com a docents a utilitzar-les
per servir d’exemple de treball original, eficient i responsable amb elles.
Segon comentari:
Arran el que s’explicava al primer comentari, tampoc
és saludable minimitzar els riscos que es deriven de l’ús responsable i,
especialment, de l’irresponsable quan gastem les xarxes socials. Per exemple, i
en d’altres perills, és molt preocupant la multiplicació dels casos de ciber-bullying
a l’actualitat. És encara més complicat identificar aquest tipus de assetjament
perquè el professorat, com es natural, en pocs casos té contacte amb les xarxes
socials del seu alumnat. Fins i tot pels pares i per les mares resulta difícil esbrinar
el que està passant perquè el control psicològic es sol fer per missatges
privats i perquè són els propis jóvens, habitualment, els que s’avergonyixen i no
volen hi volen que ningú s’assabente del que està passant fins que la situació
els supera. A més a més, el fet de que més persones puguen participar d’aquest
tipus de assetjament i de que les imatges i els comentaris es puguem compatir
quasi amb immediatesa té com a resultat que els efectes del mateix són encara
més greus i difícils de revertir a qui els pateix. Recomane llegir el següent article
de Collell, J., Escudé, C. (2008). Ciberbullying. L’assetjament a
través de la xarxa. Àmbits de
Psicopedagogia, 24, tardor 2008, pp 2023. Deixe l’enllaç:
http://www.xtec.cat/~jcollell/AP%2024.pdf
Fil 2: Quines xarxes
utilitzem?
Primer comentari:
Les possibilitats de les xarxes socials aplicades a l’educació
són tantes com puguem imaginar. Tot depén del que ens interesse treballar com a
docents, del les qüestions de seguretat que necessitem tindre en compte i de la
nostra capacitat per dissenyar projectes dinàmics als quals s’utilitzen els recursos
que les xarxes posen a l’abast de tots. No té massa sentit utilitzar una xarxa
social només per utilitzar-la sense haver preparat activitats específiques per
a aquestes plataformes. És a dir, Instagram, Facebook, Twitter... les xarxes
socials més conegudes, oferixen moltes opcions que un docent despert o una
docent desperta sabran com aprofitar, però de poc servix transportar les
tasques de sempre a les xarxes socials sense canviar altra cosa que la
plataforma. Els llenguatges no són els mateixos i és crucial tindre això en
compte si es vol dur a terme aquestos exercicis innovadors amb èxit i eficiència.
Recomane ací la lectura de la “Guia per al professorat. Ciutadanía 3.0. Educar
per a l’ús ètic i responsable de les xarxes socials” de l’autora Luz Martínez
Ten. Deixe l’enllaç al material: http://www.ugt-pv.es/2018/11/DisenyoCiudadaniaProfv2.pdf
Segon comentari:
El debat arran les xarxes socials on participe, els
motius de la meua participació i el tipus de participació que hi faig o que m’agradaria
fer torna recurrentment al meu cap. Tinc compte creat a Facebook, Twitter,
Instagram, Linkedin, Youtube, Vimeo, Edmodo i ara, en tal d’escriure aquesta
entrada, a Pinterest. Pense que eixes són totes les xarxes a les tinc presència,
encara que he de reconeix que el meu us és prou escàs i que més d’una vegada,
especialment quan he estat buscant feina, m’he plantejat fer un “pla de mitjans
de comunicació” per mi mateixa amb l’idea de reforma la meua imatge personal,
com els plans que he dissenyat per a empreses i col·lectius. Mai ho he fet
encara. Pot ser precisament per haver treballat amb xarxes és que em fa tanta
mandra que aquestes, encara que siguen les meues personals, guanyen posicions i
ocupen temps de la meua vida. Tant i això, ara com a futura docent, sóc molt
conscient de que aquest seria el moment idoni per a fer una gran reforma d’espais
virtuals, per adequar-los a l’aplicació a les aules i per a coneixes més eines
i plataformes amb les quals treballar a l’aula.
Ara bé, en especial vaig a parlar de Pinterest. Aquesta és una xarxa social
que sempre m’ha cridat l’atenció però que mai he sabut com adreçar. Em fa
gracià perquè ma mare, que és mestra ara ja jubilada, i que sempre ha estat
neguitosa enfront l’ús de les xarxes per sentir-les alienes a la seua generació
, des de fa anys utilitza Pinterest i més d’una vegada ha trobat recursos educatius
que ha pogut adaptar a la seua pràctica docent com a mestra d’infantil i
primària. Ja era hora de que jo també ho descobrira, veritat?
Així, ara que ja he llegit la informació de l’apartat
escenari més de dues vegades, que he trobat altres textos i investigacions
referents a l’ús de les xarxes socials a les saules i que he escrit els
comentaris, em dispose a presentar-vos Pinteres i a proposar-vos una idea per a
treballar amb Pinterest amb l’alumnat.
Pinterest és una xarxa social que va ser creada a l’any 2010 a
Estats Units. Hui en dia més de 150 milions de persones són usuàries, tot i que
encara hi ha persones, com jo fa no massa temps, que desconeix les seues
funcionalitats i possibilitats de cara a l’eina educativa.
El nom de Pinterest
és un combinació de les paraules angleses pin i intestest. Així, ja
des del seu títol la xarxa social ens explica que serveix com a mena de tauler digital
al que punxar amb xinxetes les nostres imatges preferides, organitzar-les per
carpetes, compartir-les amb altres usuaris i usuàries, comentar-les i
utilitzar-les d’infinites maneres. Es tracta, en definitiva, de crear “murs d’intencions”,
de l’anglés, intention boards, o murs
d’interessos, però digitalment.
Així, Pinterest reprodueix
a la xarxa el concepte d’àlbum de retalls i l’amplia fent possible compartir-ho
sense perdre la referència a la font de la que s’extrau o a qui siga l’autor o
autora. A més a més, com també passa a Facebook o Twitter, és possible trobar i
seguir canals de milers d’altres docents que compartixen els seus recursos
educatius i les seues experiències a aquesta xarxa, així com descobrir i seguir
educatius d’institucions com el del Museu
Nacional del Prado.
La idea del trobar i seguir canals educatius m’ha
inspirat per a proposar una activitat per dur a terme a les classes de
Literatura Universal. Sempre he pensat que una manera intel·ligent d’ensenyar
literatura és fer-ho relacionant-la amb altres arts com la música, la pintura o
l’escultura. Així resultarà més fàcil per l’alumnat crear un context al qual
ubicar millor el moment històric i les dades literàries que s’estiguen
estudiant a cada unitat didàctica.
Per això propose crear un compte de classe a Pinterest. Allà, l’objectiu és crear una
carpeta per cada tema que s’estiga estudiant. L’alumnat serà dividit en equips
i cada grup tindrà que aconseguir l’objectiu de organitzar les imatges
relacionades amb fets històrics, moviments musicals, pictòrics i d’escultura
que es puguen aplicar al tema literari que s’estudie.
A cada grup se’l donarà la responsabilitat d’omplir la
carpeta d’una etiqueta diferent - fets històrics, moviments musicals, pictòrics
i d’escultura- relacionada amb el tema de literatura que estan estudiant. Eixe
tema serà la carpeta que englobarà a la resta. A la fi es tracta d’aconseguir
crear de forma cooperativa murs amb imatges de història, música, pintura i
escultura (també es podria afegir l’arquitectura), els quals mostren el context
general de cada moviment literari.
A tall de cloenda m’agradaria dedicar unes quantes línies
a reflexionar sobre la tecnologia mòbil. He de dir que al començament jo estava
d’acord en aquelles veus que sol·licitaven que no estiguera permés dur el mòbil
a classes. Bastant he canviat des d’aquell moment. Ara sóc més conscient de que
el mòbil més que una distracció pot ser un ferramenta molt útil si es sap
emprar com a tal. I eixe és el meu objectiu, ensenyar a utilitzar-lo amb cap i
de forma que ajude a l’aprenentatge. Em repetisc, però és que per a mi el més
important es conscienciar de la necessitat d’aprendre a utilitzar les xarxes i
no a témer-les por per desconeixement. Per exemple, tindre un mòbil amb
connexió a internet facilitaria molt la tasca de recopilar imatges a Pinterest que he proposat dalt. Hui en
dia apps, aplicacions com Edmodo,
Duolinguo... ajuden a estudiar i saber-ne més independent del lloc on ens
trobem i, per a mi, si això s’aprofita “amb trellat” i pedagogia, el m-learning
o aprenentatge ubicu, és un recurs que pot ser més que interessant.
Gràcies per l’atenció.
Ens llegim!